Principal |  L'Associació |  El Centre |  La Casa |  Història |  El molí |  Serveis |  Turisme |  Contacte | 
Història del molí

 El vell molí conserva la seva maquinària antiga, que va funcionar fins a mitjans dels anys 40. El seu origen podria remuntar-se a mitjans del segle XVII. En les valls de la Noguera i del Montsec eren habituals els molins hidràulics, que aprofitaven la força dels rius i les sèquies. Aquesta tecnologia fou heretada dels àrabs, que van ocupar la regió fins al segle XI, en què els pobles de la Noguera foren reconquerits pels Comtes d'Urgell. Sant Josep del Molí formava part d'un sistema de doble molí: el Molí de Dalt (on es troba la casa ) era el més gran, i molia gra per a consum humà i animal; el Molí de Baix, era una altra petita construcció situada un kilòmetre riu avall que recollia l'aigua sobrera de la sèquia i molia el gra per a pinsos. Aquest molí, anomenat Molinet, conserva encara la seva maquinària, la mola de pedra i una petita volta de pedra gòtica que el cobreix.

 En el seu origen, sembla que el Molí devia pertànyer al Monestir de Santa Maria de Bellpuig, de les Avellanes, propietari de la majoria de terres i de molins d'aquella zona. Posteriorment va anar a parar a mans de la família dels Marquesos de Montoliu. Un dels marquesos va donar la propietat a la família Cortasa, de Tartareu. La pubilla d'aquesta casa es va unir en matrimoni a l'hereu de la família Mateu. Així va ser com el Molí passà a ser propietat de la família Mateu.

 L'any 1944, la filla petita dels Mateu, Carme, va morir fulminada per un llamp que va entrar a la casa per una finestra, durant una tempesta. La jove tenia 18 anys i era molt estimada a tota la comarca pel seu caràcter alegre i bondadós. El seu desig havia estat ser missionera. Per aquest motiu, i en memòria seva, quan la família es va desplaçar a viure a Barcelona, va decidir donar la casa per a una activitat benèfica o humanitària. Així és com va arribar a mans de l'Associació Amics de Sant Josep del Molí.


Sant Josep del Molí

Diputació de LLeida